Les informacions considerades negatives, en l’anàlisi sobre mitjans de comunicació que fa la Unió Romaní del tractament informatiu que aquests donen dels temes relacionats amb el Poble gitano, van augmentar l’any 2014 respecte a l’anterior. Després d’estudiar més de dos mil continguts de premsa, formats digitals i televisió, és aquesta la conclusió a la que arriba l’exhaustiu anàlisi que cada any realitza i publica aquesta organització d’àmbit estatal, dedicada a la defensa de la comunitat gitana.
D’aquí que un dels seus objectius importants sigui la sensibilització de la professió periodística perquè es treballi amb criteris de rigor i objectivitat, ja que l’orientació de les informacions condiciona la imatge social que el conjunt de la societat té del poble gitano, com a col•lectiu. Aquest augment de continguts negatius, es xifra en el 20,41% l’any 2014, que són set punts més respecte el 2013 (13,13%). La mateixa anàlisi indica que les informacions de caire positiu només van arribar al 16,41%, mentre que el tractament neutre se situa en el 63,18%, un pèl millor que l’any anterior, però, que es considera insuficient, tenint en compte que la màxima del periodisme és buscar la major imparcialitat.
Els temes que més han ocupat les informacions relacionades amb aquest grup de la població han estat la política i l’associacionisme, i les conclusions de l’estudi indiquen que és una dada positiva ja que en tots dos casos el tractament va ser força neutral, per sobre de la mitjana. El fet que els mitjans s’interessin pel l’associacionisme posa de manifest, segons l’estudi, “la consolidació de les entitats gitanes com a interlocutores entre la comunitat i la resta de la societat i el seu bon estat de salut”. Cal recordar que Catalunya és capdavantera en polítiques d’integració i que la Generalitat ha impulsat el Pla integral del Poble Gitano orientat a incrementar el nombre d’estudiants gitanos que cursen estudis de postgrau i universitaris, contribuint a superar les barreres que tradicionalment s’han trobat per accedir-hi. D’aquí que també s’hagi impulsat una xarxa d’estudiants universitaris gitanos que actuen com a referents per als més petits de la seva comunitat. Altres temes que han abordat els mitjans de comunicació i que queden recollits en l’estudi, són: els que s’agrupen a les seccions de societat, successos, racisme i discriminació. Del que menys se’n van fer ressò van ser: la llengua pròpia, sanitat, higiene i drogues.
Manca la desitjada neutralitat
El que sí observa i destaca l’estudi és que les informacions que ocorren en contexts pejoratius, ja siguin, assassinats, delinqüència, drogues o successos..., tenen gairebé sempre un tractament negatiu, faltant a la desitjada neutralitat. Les informacions on hi entra el binomi drogues i gitanos tenen, en un 80%, un tractament negatiu. I, aquí és quan l’organització Unión Romaní denuncia que tot i els seus esforços per sensibilitzar als mitjans, “any rere any aquests índex es mantenen encara massa alts”. I que com a resultat d’aquestes pràctiques poc deontològiques, “la imatge social dels gitanos pateix unes conseqüències molt danyoses a partir d’aquesta mena de noticies”. És a dir, quan en la narració d’uns fets concrets que afecten només als seus únics responsables es generalitza, s’està estigmatitzant a tota la comunitat i tota ella en paga les conseqüències. “El prejudici i el racisme –diu l’informe de la Unión Romaní- es donen la mà en aquest tipus d’informacions”. I, fa un toc d’atenció quan diu, “els mitjans no haurien de permetre que a les seves redaccions, en ple segle XXI, encara hi tinguin cabuda aquests comportaments”.
Altres alertes que encén el treball dels analistes, és que en la majoria d’informacions els gitanos no tenen l’oportunitat de donar el seu punt de vista. Lliga amb això que la noticia sigui amb gran diferència el gènere periodístic més utilitzat, en un 84,60%. El segon més utilitzat, el reportatge, que es basa en el testimoni directe relacionat en el seu context, només es dóna en un 6,03% dels casos. L’article, un 4,75%, l’entrevista un 1,14% i la fotonoticia un 0,44%. Gairebé no hi va haver editorials que tractessin temes relacionats amb el món del Poble gitano (0,04%), molt poques cartes al director (0,13%), i no s’hi va trobar ni una sola tira còmica. És a dir, molta informació i poca opinió. I, s’apunta que encara que les noticies que s’han trobat a portada han estat molt poques, un 1,32% del total, d’aquestes el 46,67% van ser noticies classificades com a negatives pel tractament que se’ls va donar. D’aquí que l’informe insisteixi en que tot plegat "reforça la imatge social negativa del col•lectiu, ja que es sabut que la informació de portada té encara més impacte, especialment quan només es llegeixen els titulars i no es contrasten les informacions”.
Porraimos, l’holocaust gitano
D'altra banda, la setmana que ve se celebra el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’holocaust, coincidint amb que el dia, 27 de gener de 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp d’extermini nazi més gran, el d’Auschwitz-Birkenau, a Polònia. El va establir l’ONU per mantenir-ne la memòria també entre els més joves i prevenir actes de genocidi en el futur. Així, doncs, amb aquest motiu l’associació de dones Veus Gitanes/Romane Glasura, conjuntament amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) ha organitzat el seminari “Samudaripen. El Poble gitano, un holocaust oblidat”, que tindrà lloc el proper dimarts, 26 de gener, a les 17.30h, al Museu de la Plaça del Rei de Barcelona. Recordem que mig milió de persones gitanes van morir víctimes del terror nazi durant la segona guerra mundial. Hi haurà diverses conferències d’experts, debats i el testimoni de Raymond Gureme, gitano supervivent. I, l’estrena del documental “Samudaripen”, produït per Veus Gitanes a partir del viatge d’un grup de dones gitanes a Polònia, l’estiu del 2014, per commemorar el 70è. aniversari de les víctimes del genocidi nazi.
Amb el mateix motiu la Federació d’Associacions Gitanes de catalunya (FAGIC) organitza, dijous 28, un acte que s’emmarca dins el projecte europeu “MemoRom: Keeping the Memory Alive: the Roma and Sinti Holocaust”, que té per objectiu mantenir viva aquesta memòria i donar a conèixer el genocidi gitano, que és molt desconegut, especialment a casa nostra. Es parlarà dels errors de la història, per no oblidar, i també de la situació que pateixen algunes comunitats gitanes, actualment, a Europa. Es comptarà amb experts i el testimoni de Zoni Weisz, també supervivent d’un camp d’extermini nazi.